De l’autarquia al retorn de les exportacions

Després de la Guerra Civil i la revolució que causà notables canvis en l’estructura de la terra i en les condicions laborals, s’intentà restablir l’ordre anterior al conflicte. Les noves autoritats franquistes en el nou esquema de l’autarquia nacional consolidaren la primera zona agrícola de La Maresma, que s’havia de vertebrar amb la creació d’una Hermandad sindical de labradores y ganaderos amb seu a cada municipi, que havia de controlar i distribuir la producció i passar-ne compte al Ministeri d’Agricultura. La primera zona agrícola de La Maresma, vinculada al sindicat únic, substituí la vella FSAL i fossilitzà el nom de la comarca, per bé que la nova planta geopolítica franquista havia suprimit el mapa comarcal de Catalunya establert anys abans per la Generalitat autònoma.

El retorn de les exportacions

La política autàrquica obligava els pagesos a diversificar la producció agrària amb tota mena de productes, fins a l’extrem ridícul de sembrar productes de secà en camps de regadiu i viceversa. Els guanys de la pagesia van caure notablement, ja que no varen poder exportar al mercat exterior fins a la dècada dels anys cinquanta.

L’any 1954 el govern britànic exigí que el tubercle entrés net a les seves fronteres, per evitar l’arribada d’escarabats i altres insectes que vivien a la terra que acompanyava les patates. Aquest fet obligà als pagesos a organitzar-se per adquirir nova maquinària per rentar el fruit.

Les exportacions van caure en declivi a la dècada dels anys seixanta en paral·lel a la consolidació de la floricultura de la mà del clavell i a l’augment de la pressió de la competència d’altres zones productores de patates com la zona de València, les Illes Balears, Màlaga i les Canàries, on el clima més benigne que el del Maresme feia arribar abans als mercats la seva producció.