Les juntes i els sindicats. Les organitzacions de pagesos

Els pagesos del Maresme s’autoanomenaren a si mateixos «com a capdavanters de l’organització sindical agrària de la nostra terra» i ho feren perquè en efecte la comarca era un dels territoris més ben articulat a nivell d’associacions agràries. La necessitat específica per part dels pagesos de fer front a problemes econòmics i polítics que els afectaven com a col·lectiu, els va moure a crear sindicats que els permetessin, inicialment, adquirir llavors, adobs i altres productes, prescindint dels comerciants, i poder ser forts a l’hora de defensar els seus interessos davant dels governs de torn. Entre 1903 i 1935 es van crear 49 corporacions de pagesos a la comarca, ja que en alguns municipis se n’arribaren a crear més d’un.

Tot aquest ferment s’ha d’emmarcar en un temps de ple auge del cooperativisme català i cal tenir present també que la realitat de la comarca, de petits propietaris, fou propícia per l’eclosió d’aquest gran nombre de sindicats. Tret del cas excepcional d’Alella, tots els sindicats van néixer a remolc de les patates i és per això que fins la dècada de 1930 van centrar-se en bona mesura a la producció i la comercialització d’aquest conreu. Els sindicats van néixer precisament per comprar directament la llavor a Anglaterra sense haver d’emprar intermediaris, que encarien el cost de producció i reduïen els beneficis dels pagesos.