El Maresme, del secà al regadiu

Fins al segle XIX el Maresme era un territori fonamentalment de secà. El sòl sorrenc i l’absència de rius condicionaren l’agricultura des de la seva aparició al Neolític. Els cereals, l’olivera, el garrofer i molt especialment la vinya dominaven les extensions de la plana i de les feixes que esglaonaven els turons i les muntanyes de la serra de Marina de forma alternada amb parcel·les d’erms que eren dedicades a la pastura dels ramats. Als segles XVII i XVIII aparegueren altres cultius més minoritaris com ara el cànem i alguns arbres fruiters com el cirerer i el taronger. Aquests darrers esdevingueren durant el segle XIX un monocultiu que va permetre als pagesos assajar les primeres exportacions de taronges, sobre tot als ports francesos.

Les primeres plantacions de patates es documenten vers l’any 1850 i sabem que ja l’any 1876 s’inicià l’exportació des del Maresme al port de Barcelona i des d’aquest a Seta i Portvendres per arribar finalment a Perpinyà i Montpeller. La glaçada de 1891 (que va destruir els tarongers) i la fil·loxera (que delmà les vinyes) van aplanar el terreny per l’extensió al cultiu de la patata que, a primers de segle, va anar transformant el terreny en grans extensions de regadiu. Fou la major transformació de la història del paisatge de la comarca. Inicialment l’aigua freàtica s’extreia manualment per mitjà de pous, molins de vent o sínies de tracció animal, que cercaven l’aigua subterrània que circula entre els al·luvions i la roca mare del subsòl. Més tard, ja a la primera dècada del segle XX, s’instal·laren els vogits o bombes elèctriques. Fou així que l’impuls agrari va fer arribar el fluid elèctric a tots els racons de la comarca, esdevenint el Maresme un dels territoris més avançats en l’extensió de la xarxa elèctrica. No obstant això, la facilitat d’extracció de l’aigua freàtica aviat generà problemes d’abastament hídric i les primeres disputes no només entre pagesos sinó d’aquests amb els veïns dels nuclis habitats, ja que la proliferació de pous i vogits del camp va fer davallar el cabal de les mines que proveïen els pous i safareigs domèstics.

La producció de la patata al Maresme assolí uns elevadíssims índexs de productivitat a causa de la bonança del clima, de la conformació geomorfològica de la comarca, de la disposició dels camps encarats al sol i de la posició de la serra litoral, que protegeix els cultius del vent fred que ve del nord. Amb aquestes condicions tan favorables qualsevol camp de patateres del Maresme podia produir uns 25.000 kg. de tubercles.