Des de L’arribada de la patata del nou món, una mica d’història
Des de la descoberta d’Amèrica a la darreria del segle XV començà la importació de tota mena de gèneres i mercaderies. L’or i la plata eren els més cobejats però també gran quantitats d’espècies animals i vegetals fins aleshores desconegudes pels europeus anaren arribant a Europa per mitjà de les naus que desembarcaven a Sevilla. Una de les primeres plantes que arribà d’Amèrica fou la patata, de la qual els conqueridors i comanadors castellans referiren el gran aprofitament que en feien els indígenes del continent recentment descobert. Inicialment les patates eren considerades pels europeus com a plantes ornamentals ja que la seva raresa els atorgava un valor exòtic i de distinció per les poques persones que tenien la fortuna de posseir-ne.
La superstició i les males llengües propagaren la idea que la patata era un fruit pecaminós fet que justifica que els francesos la considerin una poma de terra, tot recordant el fruit prohibit del paradís de l’Edèn que apareix a les primeres pàgines de la Bíblia. Aquest fet motivà que al segle XVIII, a molts indrets d’Europa, sacerdots cristians beneïssin els camps sembrats de patates per tal de “purificar-les” i permetre’n el consum dels fidels. Ja al segle XIX la patata es convertí en un dels principals aliments de la dieta a tot el món occidental i molt sovint salvà la població en els freqüents episodis de males anyades de les gramínies i de les consegüents crisis de subsistència.
Al segle XX la patata es convertí en un dels aliments més populars de tot occident, fet que justifica la seva presència a bona part dels plats típics o tradicionals d’arreu. Durant la segona meitat del segle XX s’ha estès tant el seu consum que han proliferat les varietats i les formes de ser comercialitzada i consumida.
El Maresme proveïdor de patata al continent europeu
El fet de ser una de les regions més meridionals que inicià la producció de patata de manera intensiva va permetre gairebé durant tota la primera meitat del segle XX que el Maresme exportés a bona part del continent europeu les primeres patates de la nova temporada, que arribaven als mercats cada any puntualment a finals del mes de març. La xarxa ferroviària i l’exportació per mar permetien un accés ràpid a aquest producte però l’èxit de cada campanya es derivava, no només de la bonança climàtica sinó del saber fer dels pagesos, que aviat s’organitzaren per tirar endavant el que avui anomenaríem la Denominació d’Origen, que sota l’apel·latiu de “Mataró potatoes” conqueriren els mercats i les taules de mig continent.