Des del primer moment que els pagesos maresmencs van produir patates van entendre que els bons preus que el tubercle els reportava no només depenia de la qualitat del producte, que era molt bona, sinó del fet que quan el producte maresmenc arribava als mercats europeus, sobre tot francesos i anglesos, en aquests no hi havia patates locals, atesa la latitud d’aquests territoris i, per tant, la manca de competència permetia als venedors catalans fixar preus alts. La patata maresmenca arribava als mercats europeus en uns dies molts concrets, després que s’exhaurís l’algeriana i just abans de la francesa de Saint Malo.
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Billet de Tren per l'exportació de patates". 21 de juliol de 1964
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Billet de Tren per l'exportació de patates". 30 de juny de 1964
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Billet de Tren per l'exportació de patates". Anys 50, segle XX
Les exportacions no foren sempre constants però es marcà sempre una tendència alcista, llevat d’alguns períodes de regressió com durant la crisi de la Primera Guerra Mundial i la immediata etapa postbèl·lica. L’any 1926 les exportacions superaren els 30 milions de quilograms i el 1932 s’arribà als 98 milions.
ACM, Cambra Agrària Local de Palafolls " Fulletó comercial de patata de siembra de Vitoria de l'empresa Improver-Alimentación S.A.". Segona meitat del segle XX
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Fulleto comercial d'adobs de l'empresa Apsa". 1950
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Fulleto comercial d'adobs de l'empresa Intrucciones y Consultas Hidro-Nitro Española, S.A.". 1952
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Etiqueta de patates exportades a Bèlgica". Anys 60, segle XX
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Etiqueta de patates exportades a França". Anys 60, segle XX
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Etiqueta de patates, New Potatoes Riddled and Packed at the Packing Station, de 25kg". 1985
La “denominació d’origen” Mataro Potatoes
Com que la competència dels productors de patates d’altres regions com Múrcia o València es feia sentir es feu avinent la necessitat de marcar la producció pròpia per garantir la qualitat i l’origen. Contemporàniament, com que moltes exportacions s’estaven duent a terme des del port de Tarragona fins a Londres sota l’apel·latiu de “Mataro Potatoes”, aviat es prengué el nom com a distintiu d’allò que avui anomenaríem la denominació d’origen. A partir de 1931, amb la nova política aranzelària de París, els mercats francesos esdevingueren prohibitius i hi minvaren molt les vendes. Fou llavors quan el mercat londinenc arribà a consumir gairebé el 50% de la producció mentre que la resta es dedicava al consum nacional i a les exportacions a altres punts de venda com ara Suïssa, Bèlgica i Txecoslovàquia. Com que el mercat es globalitzava calgué unificar els pesos i mesures i fou llavors quan amb l’adopció del quilogram s’establí que els coves, per facilitar el control i la comptabilitat, pesarien tots 50 quilograms. L’any 1932 el govern britànic, arran de la crisi que passava el país, dictà unes normes que limitaven les importacions
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Imatge de la sembra de patates despres del temporal d'aigua". 26 de Novembre de 1967
ACM, Cambra Agrària Local de Mataró "Imatge propagandística de C.O.S.A per l'exportació de patates a França". Anys 60, Segle XX
