La patatera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies. És coneguda i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles, les patates. Un cop emergida la planta, i fins que el fullatge cobreix tot el terreny disponible, la fotosíntesi neta aconseguida és usada per al creixement de la planta, tant la seva part aèria com radicular i estolonífera. Aquest desenvolupament és d'alta intensitat en l'ús de nutrients. Les pràctiques agronòmiques (que tenen tendència a aconseguir una major densitat de plantació, un subministrament adequat de nutrients, un abastament oportú d'aigua, un clima amb temperatures de 18 a 25 oC i una alta intensitat lumínica) afavoriran un desenvolupament òptim d'aquesta etapa. Després de l'emergència, la part aèria i les arrels es desenvolupen simultàniament. El creixement dels tubercles pot iniciar-se lentament a les 2-4 setmanes després de l'emergència i continua en forma constant a través d'un llarg període.

Des de la primera dècada del segle XX, amb l’expansió de la patata, l’extensió de la vinya es veié replegada a zones especialitzades com Alella i a zones muntanyoses de la comarca on les feixes esglaonades dificultaven la irrigació del sòl, tot garantint la conservació del cultiu secular de la vinya. Anys a venir, amb el declivi del cultiu del tubercle es va recuperar notablement la producció vitivinícola convertint el baix Maresme en un dels punts importants de producció de vins i caves.

En paral·lel a la producció de la patata anaren en augment alguns cultius que havien estat minoritaris fins aleshores: la maduixa a les zones de la Vallalta i a les planes de Canet i de Sant Pol ha esdevingut famosa per la seva dolçor i per la modernitat dels seus cultius hidropònics; la cirera de la vall d’Arenys i el pèsol de Llavaneres (també dit garrofal) han esdevingut productes molt cobejats per la seva extraordinària qualitat.

El camp maresmenc actual, entre flors i plantes ornamentals i múltiples varietats de productes d’horta, mostra un panorama molt complet i diversificat. En els darrers estudis duts a terme pel Consell Comarcal del Maresme s’han pogut documentar: tres varietats de pèsol (garrofal, floreta i negret), fins a 19 varietats de tomàquet, 25 de mongeta, 5 de maduixa i 3 de pebrot, així com altres espècies com l’albercoc petit, l’albergínia llarga negra, l’api, la bleda vermella, el bròquil, el bròquil negre, el bròquil morat (també dit de Santa Teresa), la carabassa de violí, la ceba babosa, la ceba sang de bou, el cigró, la col de brotons, la col de nervi, la col paperina, la col setsetmanes, la col valenciana, l’enciam llengua de bou, l’enciam romà, l’escarola cabell d’àngel, l’escarola perruqueta, l’espàrrec verd, la fava reina mora, la fava muxamiel, el fesol de Santa Pau, el fesol menut negre, el fesol de l’ull ros, la figa gota de goma, la figa verdaleta, els gerds, el meló, el nap, la pastanaga, el pebrot, el préssec gavatxó, el préssec groc, el rave, la remolatxa, el taronger, el tirabec i aliments pel bestiar com ara la trepadella, l’alfals o les garrofes.